Ecologia de poblacions d'arvenses, de les seves interaccions, i de comunitats vegetals lligades als cultius

english version

Darrera actualització, juny 2014

A tot el món hi ha grans extensions de terres cultivables en les que seria desitjable disminuir el control químic de males herbes, de manera que cal trobar mètodes alternatius a aquest control químic, mètodes que generin menys contaminació i que comportin un menor consum energètic.

Actualment estem treballant, tan intensivament com podem, en l'estudi de la interacció entre Digitaria sanguinalis i Ustilago syntherismae (gramínia-carbó) amb la idea de trobar alguna manera de disminuir les densitats de població de la planta, que podem anomenar mala herba. L'estudi d'aquesta interacció planta-patogen implica diversos àmbits de treball: . treball de camp           fenologia           demografia           variabilitat intrapoblacional

 . treball de laboratori

           capacitats germinatives de llavors i d'espores

capacitats sistema reproductiu del fong           procés infectiu
. treball a l' hivernacle           sistema reproductiu de la planta           multiplicació

Les males herbes de l'actualitat poden ser les plantes cultivades del futur. Les plantes arvenses i ruderals del Paleolític van ser les plantes cultivades del Neolític. De fet, el concepte de mala herba és completament antropogènic i volàtil; depèn dels interessos que hi hagi en un moment donat i en un lloc concret. El coneixement d'aquestes plantes de creixement ràpid i elevada taxa reproductiva és d'interès global.

Hem també treballat en diversos projectes que van des d'algunes aproximacions botàniques a la vegetació arvense fins a aspectes més directament relacionats amb tecnologies de producció vegetal: · flora i vegetació del Parc Agrari del Baix Llobregat
· canvi en les comunitats d'arvenses en els cultius de soja transgènica tolerant al glifosat a l'Argentina · ús d'enconxats en plantacions de mandariners
· ús de cobertes espontànies en marges i carrers de fruiterars i als carrers de plantacions de cítrics · efecte del treball del sòl en les comunitats d'arvenses del secà mediterrani
També hem estudiat la fisiologia de la germinació d'algunes espècies de males herbes, com Portulaca oleracea i Amaranthus retroflexus en relació als xocs tèrmics que impliquen les tècniques de solarització, la dinàmica de població de Polygonum aviculare en relació al treball del sòl en camps de cereals,
la demografia de poblacions de Tribulus terrestris en camps abandonats.

Les anomenades males herbes són objecte de la nostra recerca des dels anys 90.

Responsables:

Antoni Maria Claret Verdú González. Biòleg (Botànica) 1976. Dr. en Biologia (Ecologia) 1984.

Maite Mas Serra. Biòloga (Botànica) 1988. Dra. en Biologia (Genètica) 1997.